La veritat es que no, no me canse dels teus comentaris, això faltaria, sent l'únic que diu alguna cosa... si és que ni fent polèmica escriu la gent. Exemple: Ve ahir Arnau a casa i me diu: "he llegit el teu blog"... FILLDEPUTA! (hi ha que dir-ho més) però escriu comentaris, que per a això estan! Un altre exemple: Lara, de Petrés, igual, me va dir que de vegades entrava, pues a escriure caracollons! De Guillem, ja ni parle, no?

Va a resultar que mig món llig el blog però ningú diu res, que d'acord, moltes entrades són males de comentar si no has llegit el llibre del que parle i això... però precisament esta... diràs que tothom deu tindre alguna cosa que dir, no? Sumar-se a la depressió col·lectiva, donar ànims, amenaces de mort... EL QUE SIGA!

Mira per on, estava escrivint açò als comentaris però ho vaig a publicar en gran, a vore si la gent es dóna per al·ludida.

Alliberament Nacional i Lluita de Classes

Ahir vaig anar a una espècie de xarrada-debat al moll, alliberament nacional i lluita de classes, el que significa que vos vaig a avorrir amb el primer post polític del blog.

La veritat és que no sé per on començar, podria donar algunes dades 'objectives' d'una enquesta del CIS (Centre d'Investigació Sociològica), que donant-la per bona ens diuen que: el 14'6% dels valencians es senten només espanyols, el 18'3 més espanyols que valencians, el 55'9 igual de valencians que espanyols, el 7'8 més valencians i el 1'5 només valencians. A més el 58'2% estan molt orgullosos de ser espanyols i el 34'2 s'en senten bastant orgullosos. I per acabar amb tanta xifra només em resta dir que un 86'6% dels valencians pensen que el País Valencià (llegiu Comunidad Valenciana) és una regió, d'Espanya per suposat.

Amb aquest panorama i sent realistes poc d'alliberament nacional veig jo com no ens n'anem tots a Andorra, a fer el medieval com diu mon pare. La veritat és que hi ha per a deprimir-se, jo pense que abans de pensar en coses tan grans com les independències i les òsties (i parlant d'òsties, el 81'6% dels valencians es considera catòlic) hauriem de vore els problemes dels nostres pobles, sí, estic parlant de les construccions massives i els camps de Francesc (aquest acudit és meu), però també de la millora de l'accessibilitat dels carrers i de la dignificació de les festes populars, estic pensant per exemple en les falles. El que pretenc dir és que no ens podem posar a discutir de si Marx tal, que si l'estat espanyol cual o si em de penjar al rei mentre no tinguem solucionats els problemes de base, els que realment importen, perquè la veritat, estar baix la bandera espanyola, la repúblicana o les quatre barres a mi personalment m'importa una merda.

I acabe ja, que encara no sóc capaç de menjar del que escric, ara el que espere és que algú conteste donant la seua opinió sobre el tema. Será possible aquesta vegada?

Pàgina del CIS: http://www.cis.es/cis/opencms/CA/index.html
L'enquesta: http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/2600_2619/2610/Es2610ccaa_A_mod.pdf
Andorra a la viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Andorra

Inicis

La veritat és que estic començant aquesta entrada sense saber ben bé el que vull contar, i es que des del diumenge que volia posar algo però entre que tenia els palos d'escriure trencats i que havia de fer un exercici per al taller d'e-tipografia que estic fent, no havia trobat el moment. Excuses, diran alguns, doncs sí, però que li anem a fer... La veritat és que aquest podria ser un post d'inicis, el bueno, el friki i el malo podriem dir, fent un acudit roïn... però que molt roïn, però com ja vos l'heu tragat toca fotre's!

El bo: m'he llegit (i he acabat) voluntàriament una novel·la de Ferran Torrent, i direu: i a mi que? pues molt, perquè de fa temps que volia i no m'atrevia degut a una mala experiència que vaig tenir amb ell, i es que no m'agrada llegir sobre llocs que conec i este tipet situa les seues novel·les València. Però bé, l'he llegida i m'ha agradat. El llibre en qüestió és "Cambres d'acer inoxidable", és una novel·la de Butxana, que per a qui no ho sàpiga, és un detectiu privat que ja porta bastantes pàgines escrites a la seua esquena.

El freak: avís a la comunitat! si no vols contaminar-te i que els teus amics et diguen que eres un freak sectari, salta't aquest paràgraf! Per fí una campanya de Mordheim com Khorne mana! este cap de setmana, divendres de vesprada i dissabte non-stop (bueno, paràrem per a vore humor amarillo, però també es pot contar com a frikada, no?), estiguerem jugant a Mordheim, un joc de miniatures de baralles entre bandes per dins d'una ciutat destruïda per un meteorit, per ara som sis persones jugant-la, però des d'aci anime a tothom a que traga a passejar al freak que porta dins! airealo que huele a cuco!

I el roïn: les classes...per a que dir més...

Ferran Torrent a la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Ferran_Torrent
Cambres d'acer inoxidable: http://www.massipfons.com/ca/llibres/cambresacer.htm
Mordheim: http://www.games-workshop.es/especialista/mordheim/

Ender

Pues si que feia temps que no escrivia... i no es perque no tinguera res que dir, es que simplement no tenia ganes d'escriure. Però com fa un parell de dies em vaig acabar la trilogia d'Ender doncs m'he dit: xe tu, que no escriuràs que t'ha paregut? i ací estic.

Començaré pel principi, és a dir la primera impressió, quan Artur m'els va deixar ja havia llegit que El juego de Ender (el primer) era bo, i en mirar la portada els premis que havia rebut m'ho van confirmar: el Nebula i l'Hugo, dos dels més prestigiosos dins la ciència ficció. Passant al segon volum les esperances anaven en augment, el Nebula, l'Hugo i el Locus, toma moreno, tres premiassos...però...en passar de volum: "increiblemente buena", només això? doncs ocupa un poc menys que els altres dos volums junts... ací és on es veu clarament el que significa argument d'autoritat, només en que el senyor Hugo o la senyora Nebula posen el seu nom a la portada d'un llibre ja saps que llegir-lo serà com a minim agradable, però quan un ésser anònim et diu que és increíblement bona sospites, ja no és Stephen King dient "he visto el futuro del terror y su nombre es Clive Barker", es que no te nom, és un ent de la disformitat que segurament ni s'ha llegit el llibre. Així les previsions per a la lectura eren: El juego de Ender, buena; La voz de los muertos, buena o muy buena; i Ender el xenocida, chubascos moderados con tendencias fuertes localmente.

El juego de Ender: tracta sobre el primer contacte humà amb alienígenes, i la seua conseqüent guerra per dificultats comunicatives, és a dir, la repetidissima: "oh no! venen uns insectes amb naus! és o ells o nosaltres! a per ells!" tractat des del punt de vista d'Ender, el xiquet que s'espera que es convertixca en el gran general que salvarà la humanitat. Es una bona novel·la, molt ben escrita, que enganxa bastant amb un final sorprenent que no contaré ací per si algú la vol llegir. Calificació final: molt bona.

La voz de los muertos: aquesta va sobre el segon contacte humà amb alienígenes, han passat 3.000 anys des dels fets contats a l'anterior volum, Ender s'ha mantés jove viajant a velocitats relativistes, es a dir properes a la velocitat de la llum, per qüestions de feina, es desplaça a Lusitania, una xicoteta colònia humana al planeta natal dels pequeninos o cerdis, una espècie inteligent amb similituts porcines. El tema és que el consell galàctic ha ordenat la no influència sobre els porcs estos, per a que es desenvolupen naturalment i evitar la seua total desaparició i blablabla, però clar, els científics lusitans no es poden aguantar i els ensenyen coses, els jefasos s'enteren i envien una flota (que tardarà trenta anys en arribar) per a destruir el planeta. Per principi sóc partidari dels arguments que es poden resumir en 2 o 3 ratlles així que per aquesta regla de tres aquesta novel·la baixa un esglaó respecte a la primera, de totes maneres continua estant ben escrita i enganxa, però un final previsible la fan quedar-se en: Regular.

Ender el xenocida: la "increiblemente buena"...per a que contar, al final aconsegueixen viatjar instantàniament fent que un ésser que viu a una espècie d'internet intergalàctica comprenga les pautes de l'anima passant per l'exspai que és un lloc on pel que sembla el que penses es fa realitat...ejem...anem a vore, senyor Card, se li n'ha anat la pilota, que es açò ciència ficció o fantasia? pues això, la meua nota: increíblement roïna.

Tot el que he contat fins ací, que no és poc, és semi-fals, lo d'Ender no és una trilogia, es pitjor, una saga...i de 8 toms! Si la qualitat segueix el rumb d'aquestos tres no vull ni pensar com serà el vuité.

El blog cadàver: http://www.carnambcucs.blogspot.com/
La saga de Ender: http://es.wikipedia.org/wiki/Saga_de_Ender