Zombie's Party III

Hem sobreviscut, i no ha estat fàcil, que el menjar xinés mata, i menteix qui diga el contrari. Bé, aniré per ordre de visionat.

AVÍS DE SPOILERS.
Pot ser que diga coses importants de les pel·lícules que vaig a comentar, si no ho vols saber, no passes d'ací.

La jornada va començar amb la decisió de vore les pelis en ordre cronològic, es a dir, com les havia posades en una de les entrades anteriors (no recorde quina i no tinc ganes de mirar-ho), però les inclemències del temps ho van impedir, després vorem perque, ja que ara es el moment de parlar de...

The Night of the Living Dead
George A. Romero, 1968

Supose que en el seu temps la gent es cagaria damunt, ma mare ho feu, però la veritat es que dona prou risa, sobre tot el final. L'argument és molt simple, com el de totes, els morts recents s'alcen de les seues tombes i un grup de gent es queda tancat a una casa. Al final només el negre sobreviu per a que un grup de cowboys amb escopetes el maten, no se si per ser nigga o perque el confonen amb un zombi. La veritat és que m'ho vaig passar prou bé veient-la. Considerant l'any en que está feta mi nota: 7.

Braindead
Peter Jackson, 1992

Igual algú em crucificxa pel que vaig a dir, però esta "pel·lícula" és puta mierda. Un mono-rata del culo del mundo mossega a una viejuna i la transforma en zombi, a partir d'ahi les fastigositats van in crescendo. Per mes inri no la vam poder acabar de vore, es el que tenen les còpies baixades en divx chabacano, que a la que te descuides fallen. Personalment l'únic que salvaria de la cinta és al pare lee, un rector que immobilitza a una panda de gamberros a base de claus de karate. Mi nota: puta mierda, com he dit abans.

Ara hauriem d'haver vist 28 Days Later, però haviem d'esperar a Ferran i Blanca que la volien vore, així que vam saltar a...

Shaun of the Dead
Edgar Wright, 2004

Es tracta d'una comèdia romàntica, amb zombis, clar. Típic, xica deixa a xic i ell l'intenta recuperar, amb una plaga de morts vivents pel mig. La veritat és que és molt divertida, te unes quantes escenes que te parteixes l'ojete. Mi nota: 6.

28 Days Later
Danny Boyle, 2002

Pot ser la pel·lícula més seriosa de les que veierem, parteix (més o menys) de la mateixa base que braindead, uns putos ecologistes alliberen unes mones infestades d'un virus que transforma la gent en descerebrats menjadors de cervells. A partir d'ahi se forma un grup de supervivents que intenten això, sobreviure. Al final ho aconsegueixen amb alguna que altra baixa. La veritat és que la recordava prou pitjor, així que li posaré de nota un 7.

He estat mirant de que anirá la seqüela que s'estrenarà d'ací res i l'argument és bastant pobre, els yankis comencen a repoblar Londres, se'ls infiltra un contagiat i torna-li la trompa al xic. S'han calfat el cap més bé poc...

I fins ací la crònica del dissabte. Un altre dia més.