Porros gratis (i més)

Sabia jo que se m'anava a amuntonar la feina, entre els còmics que em vaig comprar el divendres (dels quals porte ja dos i mig llegits) i les quatre pel·lícules que tocaven a la sessió d'ahir... puf, no sé per on començar...

Una de les meues adquisicions és Los Muertos Vivientes [Walking Dead, Robert Kirkman [1] & Tony Moore [1], 2003], una sèrie de la que tothom canta meravelles. Aquest primer volum, Días Pasados, ens conta com Rick es desperta d'un coma per a trobar una plaga de zombies cof*28 días después*cof (no sé segur quin dels dos va eixir abans, però son sospitosament pareguts...) i se'n va a buscar la seua família, que suposa que haurà anat a Atlanta. El dibuix és molt bo, i que siga en escala de grisos un encert, i la història... només dic que estic desitjant tornar a una tenda de còmics per aconseguir tots els que estiguen publicats. I no pararé fins fer-ho.

El segon còmic que m'he llegit és La Cruzada de los Malditos [Damnation Crusade, Dan Abnett [1], Ian Edginton et al., 2006], 40k crap, una història dels Templers Negres, la història no és res de l'altre món ni sorprén on deuria de fer-ho, l'únic que es podria salvar un poc és el dibuix, però les proporcions d'una servoarmadura no són fàcils de plasmar i si li afegim que ha de semblar que es puguen moure es queda en una cosa regular. Com sempre, si no estàs en el 40k, evita'l com la plaga.

I ja arribem a les pelis, al final hem vist, per ordre: Trainspotting [1] [Danny Boyle, 1996], El Pico II [Eloy de la Iglesia, 1984], Requiem por un Sueño [Requiem for a Dream [1], Darren Aronofsky [1], 2000] i Miedo y Asco en Las Vegas [Fear and Loathing in Las Vegas, Terry Gilliam, 1998], no tinc ganes de anar dient de que va cadascuna, simplement recomanar vore-les totes, i sí, inclús El Pico II (un dia d'estos me voré la primera), que a pesar de ser un poc massa llarga és de les pel·lícules que hem de reivindicar, igual que Tarantino i Rodriguez reivindiquen el spaghetti i l'explotation dels EUA, nosaltres tenim el Jacoplotation [1], com va dir Mr. Vigalondo (algú te el valor de fer una sessió?). Anyways, que són tot pel·lícules per a vore, unes et diuen que les drogues son caca, altres les veuen de manera més real i altres simplement veuen elefants roses. Una cosa que m'ha cridat l'atenció de totes les pel·lícules ha estat la banda sonora, supose que al tractar temes reals de la seua època utilitzen música contemporània i menys Réquiem (que així i tot té una BSO espectacular) les demés estan plagades de temazos.

Mentre escrivia el post (entre anit i aquest matí) m'he acabat el còmic que tenia a mitges, Se Busca [Wanted, Mark Millar & J.G. Jones [1], 2003], i un altre, però d'aquest parlaré més endavant. Wesley Gibson és un tipo normal que traga tota la merda que pot i més, la seua jefa li fa putades, la seua nòvia es folla a tot el que pot i ell viu una vida de merda fins que La Zorra apareix a la seua vida i li diu que son pare era el major assassí del món i que ha mort, el porta a una base secreta on li expliquen que els superbrivalls (supervillanos en castellà) del món van acabar amb els superherois i ara dominen la terra des de les ombres. Al final ell es convereix en assassí i tots els demés la flipen, però per a mal. La història està bé i és original, cosa que s'agraeix i el dibuix és acceptable a pesar de la mala impressió, que fa que en moltes pàgines la lectura es faça difícil. He llegit també que estan preparant una pel·lícula [1] dirigida per Timur Bekmambetov, del qual no he vist res, però tinc prou males referències, vorem que fa i si és suficient temptador per a que pague per vore-ho...

No vaig a ficar imatges, que ja porte massa temps perdut. Busqueu-vos la vida.