El diumenge veierem Shaun of the Dead [1] [Edgar Wright, 2004] (no pense posar el títol en castellà, que em fa vergonya), una zomedy que ja vaig comentar el dia que férem la sessió de zombies. Supose que em dei haver agradat més que l'altra vegada, perquè aleshores li vaig posar un sis i ara li he posat un set a Filmaffinity, de totes maneres dins el génere, m'agrada més Fido [1] [2] [Andrew Curry, 2007], em sembla que se li pot traure més punta politico-social (sense llevar-li el valor de ser una comèdia de zombies, clar). Shaun és més, com ja vaig dir, una comèdia romàntica adobada amb morts vivents i poc més, té puntets graciosos i es clava amb els estereotips anglesos. Una cosa entretinguda per a passar l'estona.
I vaig llegir també Hulk: Armagedón, un tom composat per sis còmics dels de grapa nordamericans. Els dos primers són el final de Planet Hulk [Greg Pak & Carlo Pagulayan, 2006], que donen pas a World War Hulk, i els altres cuatre son Hulk: Destrucción [Peter David & Jim Muniz, 2005], una sèrie que només comprén eixos quatre números i serveix per a farcir el tom sense encetar l'abans esmentada World War Hulk.
A la primera sèrie, Hulk és enviat a un planeta lluny de la Terra per a que deixe de trencar coses i donar per sac, arriba a un planeta en guerra i el pacifica a base de josconcios, les diferents races que el poblen acaben acceptant-lo com a líder amb tan mala sort que la nau en la que l'havien clavat portava una sorpreseta i rebenta tot el planeta (inclosa la novieta que s'havia tirat allí) al final Hulk torna cap a la Terra amb uns quants amigatxos, i no torna massa content... Ací acaba Planet Hulk, com ja he dit, el pròleg de World War Hulk i el punt fort del volum, ja que la segona part és, si més no, prescindible, només m'ha agradat el treball d'un dels dibuixants, ni la història ni el dibuix dels flashbacks m'han dit res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada