Cannibal! The musical

Quan dic la paraula TROMA [1] [2] espere que el meu interlocutor ja sàpiga del que estic parlant, almenys si el considere freak, però ahir Artur em va decepcionar. Li vaig donar a triar entre tres pel·lícules: Grimm Love [Martin Weisz, 2006], Princess [Anders Morgenthaler, 2006] i Cannibal! The musical [1] [2] [3] [Trey Parker, 1996], avisant-li que aquesta última era més que crap, que era de la TROMA i així i tot la va elegir, el vaig tornar a avisar: va a ser més que mala, pitjor que la pitjor pel·lícula que hages vist en la puta vida, però a pesar de les meues advertències no va canviar d'opinió i va patir les conseqüències... TROMA.

L'argument, que poc importa, es basa en la història real d'Alfred Packer que vas ser jutjat i trobat culpable de canibalisme. La pel·lícula és... realment no sé com definir-la crec que el millor és que vos creeu la imatge mental dels indis-japonesos interpretats per estudiants d'intercanvi, que no ho havia dit però a més de ser de la TROMA (no em cansaré de repetir-ho), quan Trey Parker va fer aquesta pel·lícula encara estava a la universitat. Crec que amb aquestes dades vos podeu fer una idea de la qualitat del film, jo la veritat és que no trobe paraules.

De totes maneres me vaig poder partir el ojete tot el que vaig voler i més, a continuació vos deixe amb el clímax de la pel·lícula, el número que em va produir dolor de mandíbula i em va fer plorar de veres, la pena és que no l'he trobat amb subtítols, però ací podeu trobar la lletra en anglés. Agafeu-vos que venen corves: