Quadrophenia & Ravenor

Avui hi ha partida doble, una pel·lícula i un llibre. Començaré per la pel·lícula que és apta per a tots els públics, així els menys freaks poden parar a temps. El film en qüestió és Quadrophenia [1] [Franc Roddam, 1979], tracta sobre el moviment mod a l'anglaterra de mitjans 60', dels enfrontaments amb els rockers, del que feien per a divertir-se i de la música que escoltaven. Tot i no ser una pel·lícula brillant, jo recomanaria vore-la, a més es pot visualitzar com un documental que mostra el que passava a aquella època, i si açò no convenç la banda sonora, de The Who, és molt bona.

Ara passaré a emplear vocabulari ininteligible per a la majoria dels mortals, així que si 40k ja et sona a xinés pots deixar de llegir i no t'ho retrauré, perquè anit vaig acabar de llegir Ravenor [Dan Abnett [1], 2005] un spin-off de la trilogia Eisenhorn. Aquest llibre és el primer de tres, i es nota perque et deixa en la merda en la boca, es passen tot el llibre desvetllant la trama dels flejos, estirant del fil per a descobrir un complot i tot just quan ho fan, plas! s'acaba el llibre, amb raó el segon de la trilogia, Ravenor Returned [Dan Abnett, 2005] és del mateix any, probablement estiguen escrits del tiró, però siga massa llarg com per a publicar-ho en un sol volum (o els editors vullguen traure més pasta amb dos toms, que no seria la primera vegada), però açò poc importa, perquè no està traduït (i per suposat tampoc el tercer) i no té pinta de que ho vagen a fer en un futur pròxim i és una llàstima, perquè és un dels pocs llibres de 40k que m'he pogut acabar.