Paz Interminable & Tom Strong

Com vaig dir ahir vaig a parlar del que he llegit últimament, el primer serà Paz Interminable [Forever Peace, Joe Haldeman, 1997], no acaba de ser una sequela de La Guerra Interminable [The Forever War, Joe Haldeman, 1975] però segueix tractant el tema de l'absurd de la guerra, i es sol encuadrar dins del que s'anomena la sèrie de la guerra interminable, de la que l'última part, Forever Free [Joe Haldeman, 1999], encara no ha estat traduïda i sí que és realment una sequela de la primera, a més d'aquestes tres novel·les també s'hi inclouen un parell de còmics i crec que algunes novel·les curtes.

Però prou de rotllos i anem per feina, La Guerra Interminable, d'ací a uns cincuanta anys s'inventa una interfície humà/màquina que permet connectar-se directament a les máquines i entre les persones, i com no, com tota nova tecnologia s'utilitza per a la guerra, la causa de la qual és la possessió per part de les societats occidentals de les nanoforges, uns trastets que amb les matèries primes poden fer el que siga. Bé, el tema és que l'exèrcit dels estats units està format per una espècie de comandos robòtics anomenats soldadets que fent ús de la tecnologia de connexió es poden control·lar de manera remota.

En eixe escenari es fan dos descobriments, el primer és que l'anomenat projecte Júpiter, l'accelerador de partícules més gran construït mai, pot esdevindre un nou "Big Bang" i destruir l'univers i l'altre és que quan dos o més persones passen connectades més de dos setmanes s'"humanitzen" i són incapaces de fer mal als demés, el protagonista, Julian Class, un soldat reclutat a la força, es vorà enmig de les dos trames. Per al meu gust no està a l'altura de La Guerra Interminable, però així i tot no està mal, encara que a algunes parts se'm va fer un poc cansina, però de totes maneres està bé llegir ciència ficció antimilitarista, encara que no se si m'acaba d'agradar la idea de la "humanització" massiva.

I el segon i últim será Tom Strong 3 [Tom Strong #15-#19, Alan Moore [1] & Chris Sprouse, 2002/03], no soc el més entés per a dir-ho però el que a mi em sembla és que Tom Strong és fruit de la nostàlgia d'Alan Moore pels antics serials d'aventures de l'època del pulp [1], el senyor Moore agafa el que més li agrada dels protagonistes de diferents còmics des de Tarzan fins a Reed Richards [1] [2] passant per Superman [1], ho mescla tot li posa una història d'invasions de formigues espacials o cowboys de tres ulls o el que se li ocòrrega en eixe moment i ala, ja tenim un altre número de Tom Strong, i sota l'editorial America's Best Comics, no és pretenciós ni res l'amic... De totes maneres estem davant d'un còmic que en la meua opinió no pretén més que entretindre-n's i fer-nos passar l'estona i ho aconsegueix, encara que amb Sir Moore mai es sap, que fuma unes coses molt rares.

I fins ací hem arribat, no espereu que actualitze tant com aquests dies que és el nervi del moment i hauré de llegir/vore coses per a poder escriure sobre elles.