Nigromància

Quan ho vaig fer ahir no vaig pensar en la ironia de resuscitar el bloc amb un post sobre el meu percentatge de possibilitats de sobreviure a una apocalipsi zombie, la veritat que si tinc un 44% de possibilitats de continuar escrivint més o menys a sovint ja em va bé.

Però al que anava, el que volia fer (intentar) era tornar al origens del bloc, que per als que no ho recorden era comentar i deixar constància del meu consum cultural (in-cultural, diria Pere, però ja se sap que els pares no tenen ni puta idea de res), és a dir llibres, còmics, sèries i pelis, i si vos descuideu algún disc, cançó o grup que descobrisca durant el temps que em dure la tonteria.

No se si torne com a bon propòsit de l'any o perque venen exàmens i hauré de fer algo mentre els demés estudieu... MUAHAHAHAHAHAHAHAHA! ejem, perdó. En la propera entrada probablement parle de Paz interminable de Joe Haldeman o de Tom Strong d'Alan Moore i Chris Sprouse, o dels dos.