Ladys and gentelmen, welcome to violence! Així comença Faster, Pussycat! Kill! Kill! [1] [Russ Meyer, 1965], i en resum és això, una pel·lícula de cotxes, violència i mujeres pechugonas. Varla [Tura Satana [1]] i les seues dos sequaces [Haji [1] i Lori Williams] son tres go-gos que estan fent curses al desert, quan arriba una parelleta de high-schoolers, el tipo a correr amb el cotxe i la seua novia [Susan Bernard [1]] a cronometrar-lo, però els ix el tir per la culata, les go-gos el repten a una carrera i ell acaba mort i la xicona amordaçada al cotxe de Varla. En això que mentre estan repostant s'enteren d'un rumor segons el qual un vell de la zona estaria forrat de pasta, amagada en algun lloc de la seua propietat, aixi que sense pensar-s'ho es planten en sa casa per intentar trobar la pastaca. Al final acaben tots morts, menys la jovenela i un dels fills del vell, encara que açò últim no ho podria assegurar, que cap al final vaig estar entrant en periodes de somnolència intermitentment, no és perque m'avorrira la peli, és que ja era la una i estava reventat. A vore si en un ratet me veig el final en condicions, perque realment vaig patir, el volia vore però se'm tancaven els ulls.
En resum, una cinta entretinguda però que no passa d'això, perque ara ja no escandalitza (que supose que és el que faria en aquella època), i recomanable de vore, almenys una vegada per a conèixer-la, i més sabent que era la pel·lícula preferida de John Waters (Pink Flamingos [1972]). Definitivament intentaré vore la serie de Vixen! [Russ Meyer, 1968].
2 comentaris:
¡Gañan!
Ni mujeres pechugonas ni violència extrema et mantenen despert?
Qui ets tu i qué has fet amb Esteve?
Done fe que la jovenela i el fill del güelo sobreviuen. Però amb tanta pechuga... qué més dóna?!?
Publica un comentari a l'entrada