Big culo day

L'any passat per aquestes dates em vaig contindre i vaig posar el cul de Nancy Callahan de Sin City... este any no: Feliç dia del cul 2009!

Mr. Castle, usted de que es, de culos o de tetazas?

¿Que hay que elegir?

Thoom? jo creia que l'onomatopeia per a aquests casos era prrrrrrrt!Ups! Creo que me he pasado con los garbanzos...

I ara... ejem... bueno...
Pues eso.

I per acabar una variant del que a partir d'ara s'anomenarà pla marcià.Vale, en lloc d'un cul hi ha un parrús, però agafeu la idea, no?

Facebook

Abstract.
Tots sabeu el que es el facebook, no em vaig a esplaiar amb explicacions. El 18 de gener em vaig obrir un compte impulsat per un interés purament científic, volia comprovar de primera mà perquè la gent està enganxada a aquest servei i verificar si la meua hipòtesi sobre la seua (in)utilitat era vertadera o falsa.

Hipòtesi.
Partim de la hipòtesi de que Facebook és un servei inútil, que simplement crea la necessitat d’afegir a una “llista d’amics” a tots aquells que s’han creuat en algun moment a la nostra vida per a donar-nos la falsa impressió de que som estimats o que el món està ple d’amics nostres. A més, amb la creació de grups i l’enviament d’abraçades, cubates, gatets i demés parafernàlia s’assegura la procrastinació dels seus usuaris.

En resum, Facebook és un servei inútil per a perdre el temps.

Primeres impressions.
El disseny és net, això se li ha de concedir, al principi he anat un poc perdut per trobar coses, però té una interfície bastant intuïtiva. A més sembla que no es poden crear aberracions ala MySpace (maleït siga mil i una voltes).

Al poc de furgar he trobat el que creia que seria una funcionalitat útil, la importació d’altres serveis web. El primer fiasco me l’he endut en no poder (o saber) importar des de Bloglines, el meu lector de feeds. L’altre me l’he endut en vore la inutilitat de l’aplicació, he importat diversos perfils (last.fm, del.icio.us i youtube) per comprovar la reacció del meu perfil públic, ha estat nul•la, no ha canviat res, ni he pogut accedir a la meua llista de cançons favorites, ni als links, ni als vídeos. És a dir, a primera vista és INÚTIL.

Fent amics.
Com ja he dit, la funció bàsica de Facebook és crear una llista d’amics i coneguts per a compartir amb ells tot allò que penges al teu propi perfil i veure el seu. Doncs bé, en el meu experiment he començat per agregar tres amics a la meua llista, una companya de classe i dos amics de la infància. El resultat ha estat variat depenent de la persona:

Cas 1, subjecte X, companya de classe
El subjecte X s’ha mostrat receptiu a l’experiment i m’ha acceptat la invitació. He pogut investigar el seu perfil i descobrir que té 112 persones agregades com amics, entre les quals he pogut identificar companys de classe amb els quals no parla. He pogut vore també algunes de les 93 fotografies que te penjades. I per finalitzar li he deixat un missatge al seu perfil.

Cas 2, subjecte Y, amic de la infància 1
El subjecte Y s’ha mostrat hostil al meu intent d’amistat, argumentant que només m’acceptaria la invitació quan creara un compte ‘real’ i definitu. Així i tot li he enviat un missatge privat i l’ha contestat.

Cas 3, subjecte Z, amic de la infància 2
El subjecte Z s’ha mostrat receptiu a l’experiment, al seu perfil he pogut descobrir jocs, he intentat desafiar-lo però no he obtingut resposta. Igual que amb el subjecte X, li he deixat un missatge al perfil.

Ni el subjecte X ni el subjecte Z han contestat als missatges deixats al seu perfil.

Jocs.
Com he exposat a l’apartat anterior he descobert unes aplicacions amb intencions lúdiques, entre elles una emulació del joc de bitlles o aplicacions d’agudesa mental, de coneixements geogràfics o l’excel•lent Zuma, el sol objectiu d’aquestes aplicacions és la procrastinació, que pot ser seria adequada com a forma d’evasió si tot el servei no girés entorn a la procrastinació dels seus usuaris.

Grups.
En el meu afany investigador m’he proposat provar totes les funcionalitats que oferira Facebook i siguera capaç de trobar, per aquesta raó m’he unit a un grup, Fans de Firefly. Els grups semblen tenir la unica funció de que els usuaris es senten part d’una comunitat i es senten recolzats per aquestes comunitats. El propòsit real d’aquestes comunitats és el d’ampliar el radi d’acció de la impressió que els usuaris cerquen de ser estimats.

Conclusions.
Crec que queda suficientment demostrada la hipòtesi formulada. Pot ser les meues conclusions estiguen condicionades per una predisposició a voler demostrar la meua teoria, per aquesta raó m’agradaria obrir un debat amb qualsevol que vullga refutar-me.

Arnau, eres el rei dels gadgets

Vaig a apuntar-me al teu bloc!