Notícies d'última hora, m'acaben de passar un full informant-me que Gmail acaba d'estrenar la seua interfaç en català.

L'any passat, aqui mi amigo alberto pepino (saluda albert!) i jo anàrem a l'Hikikimori 2, o el que és el mateix a la segona marató de cine de ciència ficció organitzada pel fusil fotográfico. Així que a les 9 en punt estavem allí palplantats disposats a vore pelicules de marcianos quan de repent en trauen uns curts dels anys 20 i 30 d'una tal charlie bowers, un tipet que feia invents, com per exemple una màquina per a fer que els ous no s'esclafen... se vam quedar flipant, flipant per a bé, tant que en quan vaig tornar a casa me vaig tornar loco buscant per internet, però res, inclús vaig buscar per charly (que ja em semblava estrany), total, que després de donar-li mil voltes me vaig donar per vençut, i un dia que estava albert per ací se li encengué la bombeta:

- Tete, podries escriure-li al freak eixe que organitzava el kikokomiri - paraules textuals - Si mos demana algun favor, te toca a tu, que jo he tingut la idea.

Aixina que ni corto ni perezoso me fice a buscar alguna referència de la susodicha organització fantasma, que igual que charlie s'ocultava a les meues pesquises, finalment vaig trobar el que semblava una adreça de contacte, i 10 dies després tenia la referència del videoclub (Stromboli carrer centelles 15 o 17 o per ahi, un videoclub de freaks) i finalment ahir, de cami a la filmo a vore el ocaso del samurái, vaig poder anar i llogar el preciat doble (sí! doble! mi tessssssssoro) DVD de Charley Bowers, charley, que s'anava a imaginar que els rucs de Iwoa escrivien charley enlloc de charlie, en definitivas cuentas, que ja sabent com s'escrivia correctament he trovat una tenda gavatxa que el ven i ja he encarregat dos còpies, ja que per a fer una còpia havia de gastar DVD-9 que valen a 8 o 9 euros cadascun i per 10 euros mes tenim l'original, no vos sembla? Pues això, que en 2 o 3 setmanes espere tindre ací un flamant doble devedé amb els meravellosos invents de Charley Bowers.

El ocaso del Samurái... pues està bé, és d'un samurái que no li va massa bé la vida, no es una peli de espadacas i sang, però bueno, no tinc ganes de contar més d'açò que Charley ocupa totes les meues neurones, inclús les que hauria d'estar gastant per a l'examen que tinc demà...

ejem...

si, bueno....

ejem...

me pire a estudiar...

Como estamos, queridos druguitos? Pues jo bé, gràcies per preguntar. Estos dies he estat llegin els tebeus de Sin City, de Frank Miller, en els que es basa la peli que vaig comentar fa uns dies. Són boníssims, era com si estiguera tornant a vore la peli, els dibuixos son netissim, en blanc i negre (excepte el yellow bastard, que es groc), ideals per a les històries que conten per ahi he llegit que comparaven estos tebeus amb les noveles de Raymond Chandler, em sembla acertat, si hi ha algun còmic 'negre' és este sense dubte. No estic jo avui molt parlanxin...Serà per la pana que me van pegar ahir...

Si fills meus, me van deixar com un colador. Va ser una partida al 4ok, el meu primer error va ser no saber a que m'enfronatava, ja que vaig preparar una columna blindada i els meus contrincants (arturo i alberto) me duien tirànids (aka aliens, bitxos o cucaratxes, segons lo ràpid que es moren) i necrons (també coneguts com terminators). Els primers m'els esperava, i no hagueren sigut problema si l'altre no hagués dut necrons, i molts, ja que posar un tanc davant de 12 rifles gauss es com enviar-lo contra una paret a tot òstia. El segon problema fou el camp de batalla, per a eixir de la meu zona de desplegue només tenia dos corredors que es van convertir en embuts, lo que ens porta al tercer problema, les meues pròpies tropes, en ser només tancs ells mateixos no deixaven passar als altres i tapaven la línia de visió. Total, una completa ruina, me van fer pols...

Per a no estar parlantxin estic fent una bona parrafada... Per a finalitzar, m'estic acabant (me falten 10 pàgines) Libros de Sangre 2, de Clive Barker (director de Hellraiser). No està mal, entretingudet però redundant... Hi han dos contes sobre els monstres del passat i les profunditats i dos sobre morts que no tenen ganes de descansar en paz, això fa 4 dels 7 contes que conté, de totes maneres el tio escriu regular-bé així que tot i tindre temes recurrents i bastant vistos els contes es deixen llegir, és lo bo dels contes que s'acaben relativament prompte o siga que si no t'agraden en quant penses lo roïn que és ja te l'has acabat, i si es bo no necessita continuar per a molar. Però tornem al llibre, personalment, i a falta de llegir el final de lúlñtim conte els que més m'han agradat són: Rex Cabezacruda i Confesiones del Sudario (de un Pornógrafo). Resumint, no és un mal llibre, però comparat amb els antecedents (Libros de Sangre 1, actualment en mans del Peitor), deixa bastant que desitjar, però es que aquell em va agradar molt i supose que ha condicionat les meues expectatives.

Ale, ara si que calle ja.

Ja no sé com començar... Anit vaig tornar a la filmo, a vore Salineui Chueok, o Memorias de un Asesinato, que és com l'han traduida, es un thriller [Michaeeeeeeeeel!!!!!!*ejem*perdó] Coreà, dirigida per el archiconegudisim chinorri Joon-ho Bong. La peli va estar guai, està situada als 80 i, basada en fets reals, ens conta la investigació d'una sèrie d'assassinats d'iguals condicions, que al final resten sense resoldre. Personalment se'm va fer un poc llarga, encara que igual, si haguèrem anat a una sala no m'hagués passat, però estant a l'aire lliure i corrent la fresca com corria, tirant cap al final ja estava desitjant que s'acabara.

La veritat és que no tinc molt més que contar. Bueno, seguint en les webs de freaks aci està esta. A vore si en trobe més...

Estudie con moderación, es su responsabilidad.

No sé perque, però tinc la sensació de que el blog este està degenerant massa... a més de que em fa l'efecte que ningú el llig...Houston Houston tenemos un problema! Alguien me recibe? pues això, que res, nada, nothing, niente. De totes maneres me la suda, vaig a seguir escrivint per a esporgar els meus dimonis interiors. Toma frase!

Anit me vaig acabar El Portador de la Noche, una novela bastant xunga basada en l'univers de warhammer 40.000 (40k d'ara endavant), com a primera valoració diré que si no t'interesa el 40k fuges de la seua lectura, i si t'interessa, probalement també... L'argument deixa bastant que desitjar: es descobreix una traició a un planeta imperial, i s'envia a un agent imperial acompanyat d'una companyia d'ultramarines per a resoldre'l. Punt. En realitat te un poc més pero no dic res que si algú el vol llegir li'l cague. La novela en si esta plena de batalles i tortures explicitissimes on visualitzes fins les gotes de sang que esquitxen la paret, que no estaria mal si foren poques, o inclús vàries...però la meitat sobren. El punt a favor? L'estil simple, que es deixa llegir ràpidament i enganxa bastant.

Bueno, res mes per avui, bueno si... No em puc despedir sense enllaçar amb aquesta pàgina que la gaudiu...

Bona ni a toton! Anit vaig anar a albocàsser, que feia mazo que no anava (bueno sí, però a vore als auelos i a la família, no a eixir), vaig estar en la C.H.A. (colla de heavys d'albocàsser) que els mandrucs es disfressaven, va estar molt guai, sobretot perque vaig vore a gent que feia mogolló que no ens haviem vist, lo mal és que com hem de tornar a casa a sobar me'n vaig haver d'anar prompte... quan Bea me passe les fotos ja penjaré alguna, o siga que a protestar-li a ella.

Però lo important d'avui no és això, m'he quedat flipant amb les noticies, els rucs dels nord-americans estan desmadrats! Ara va i el Jorgito me ve en que creu en el creacionisme, no exactament, però és el resum, i que no se que pirules tenen montades que vintipico estats estan pensant en incloure les dos teories (al creacionisme se li pot dir teoria?) a les classes de BIOLOGIA! Pero que me estas contando señor arbusto!!! M'estas dient que creus que una inteligència superior ens ha fet a "su imagen y semejanza"? A estes edats... Lo que m'estranya es que els científics haurien de tirar-se-li al coll, i cesar-lo d'alguna manera, però no, sembla que és una de les excentricitats del 'presi', ja se li passarà...com deia Obèlix: Estàn bojos estos gringos...

I sempre posar-me a escriure a punt de les menjades...me'n vaig a sopar, seguiremos infromando.

Mira si soc ruc que me pose a escriure just abans de dinar, per a quedarme a mitan i escriure amb presses. Puf porte tres dies a base de nolotils i papilles... el puto queixal de l'enteniment, mana collons que siga el queixal de l'enteniment el que no em deixe estudiar... però bueno, sembla que ara em fa menys mal.

En realitat no se que escriure... Podria començar per la peli que vaig vore el dijous a la filmoteca d'estiu: SHI MIAN MAI FU, més coneguda com La casa de las dagas voladoras, del director de Heroe i dels actors de Tigre y Dragón, amb eixes referències ja vos podeu fer un a idea de com es la peli, a mi em va agradar molt. Falla un poc el final, que està massa allargat però lo demés tot molt bé.

Jor! mireu lo que me vaig trobar en Saragossa (Zaraperra en castellà) quan tornavem de Euskadi:
Sense comentaris. Guillem, si lliges açò: Hi ha que fer-se samarretes de Mr.T! Ale fin de la historia, me pire a dinar.

La veritat es que avui tinc poques ganes d'escriure... ahir me va pegar un patatús que me vaig quedar loco, una baixada de tensió flipant (6 de máxima que per lo que es veu es ben poc) i me van apareixer rulantxes rojes per tot el cos... diuen el experts que devia ser una intoxicació, però bueno...al rato se'm va passar i tan campante. Això adobat amb el puto queixal de l'enteniment...me fa un mal que es massa, no tenia un altre moment per a donar per sac, no? no es podia esperar a la meua defunció per a eixir? el fideputa!

A més hauria d'estar estudiant però clar, he pensat "que, estudie? o me pose a escriure mamonades per a que ningú les lligca?", pues això. Per a la vostra informació, sé que no vos interessa, però açò va aixina, jo escric les coses i vosaltres les heu de llegir, muajajajajajajajajajajajaja! Com deia, per a la vostra informació, porte tot el matí escoltant Beautiful Days de la BSO d'Immortel (Ad Vitam) la troisieme pel·lícula d'Enki Bilal, que, buscant la lletra m'he enterar que es d'uns tal Venus, qui son? no fucking idea... però la cançó xana, no sé que te que es deixa escoltar... igual es que la relacione amb Linda Hardy fent de Jill, ale, ahi vos deixe amb la lletra, que no tinc més ganes d'escriure i en un plis me pire a dinar:

Beautiful days

I wish i was mad
Fucked up and done
I wish i was bad
And completely wrong

I wish i was made
Rebuilt-up and fake
I wish i could lie
And never could fail

And live some beautiful days
In a magical place
Beautiful loves
Perfect and straight
Beautiful days
In a magical place
A new dream is born
The new freaks have come

I wish i was fast
And crazy as a dog
I wish i could last
As long as the gods

I wish i could be
Perfectly free
Wish i was a creep
Wish i made you bleed

And live some beautiful days
In a magical place
Beautiful loves
Perfect and straight
Beautiful days
In a magical place
A new dream is born
The new freaks have come
Beautiful days
In a magical place
Beautiful loves
Perfect and straight
Beautiful days...

Hay que ver quant de temps que no escrivia, però clar, és que estava de vacances...ara tornant a estudiar me tornen a entrar ganes d'escriure torpedaes. Des de que no he escrit han passat mogolló de coses, he anat a la campus party, ...

1.- CAMPUS PARTY, és ni més ni menys que una concentració de gent amb el seu ordinador, on fan conferències sobre ordinadors, competicions d'ordinadors i hi ha un ample de banda QUE TE CAUS DE CUL... Les conferències supose que estarien guai...però o saps del tema o no t'empanes de res com me va passar a mi en un parell de les que vaig anar...però molt guai, l'any que ve espere tornar però amb més gent...a vore si algú s'anima!

de vacances al pirineu vasc, ...

2.- NAFARROA, de puta mare, una fresqueta boníssima, uns paisatges guapíssims, el menjar guai i el patxaran insuperable! Crec que en ma vida havia escoltat parlar tant en euskara, allà per on anaves ningú parlava en la lengua del imperio! me entraban ganas de cortar cabezas y explicarles a esos putos vascuences que viven en ESPAÑA! ui perdó que me salta la vena reaccionaria...quita bixo! L'Arnau es va comprar una guia de conversa euskara-castellà, però nomes vam arrivar a kaixo, agur i bi garagardo, mesedez... xD.

he vist dos peliculons i ...

3.- CHARLIE Y LA FÁBRICA DE CHOCOLATE, Tim Burton s'ha lluit, JohnnyDepp el amo i Danny Elfman se sale! Menció a banda a Deep Roy (aka oompa loompa) que va rodar tots els seus personatges i després ho van montar tot junt, o siga que nada de enanitos ballant i posar-los la cara del senyorito ho fa tot ell el tunante. I la pelicula en si bonitisima, els personatges aconseguits, la història bona (com el llibre de Dhal), el tractamnent visual molt bo, tot son bones paraules per a aquesta peli, volia ficar algun però, però no el trobe... Tindrà algo mal fet?

4.- SIN CITY, del director de bodrios com spy kids (1, 2 i 3) i de pelis com Desperado i la part de Four Rooms que ix el Banderas, Sin City (visto lo visto) deu ser el summum de la seua carrera, el punt més alt. Ja que, arriscant-me a ser linxat, la posaria al costat de Pulp Fiction (hauria de tornar-la a vore, però la primera impressió és eixa), per a resumir és una peli de tipos duros, tipas duras i violència. El tractament visual m'encanta, tota la peli en blanc i negre resaltant certs objectes amb color...els actors? Bruce Willis, Benicio del Toro, Mickey Rourke (que no el conec però se veu que era famós als 80) i.... TIES! unes ties d'impressió...no se salva ni una! En definitiva, s'ha de vore, igual que charlie.

m'he llegit 1984.

5.- 1984, impressionant, George Orwell retrata com creu que serà (o com no voldria que fos) el món a 1984 (l'any que vaig nàixer), és un món sense futur, on la llibertat de pensamen està suprimida, sempre estàs controlat per un personatge anomenat el Gran Germà, on existix una guerra continua irresoluble per a mantindre l'economia i i el pensament dels ciutadans agafat i on els politics mentixen, saben que mentixen i es creuen les seues pròpies mentides (doblepensar, que diu Orwell), vos sona alguna cosa? La història tracta d'un tipo (Winston Smith) que se n'adona d'açò i intenta entrar en una societat secreta contra el sistema... no digo más per si algú se'l vol llegir, encara que el final és completament previsible. No li lleva ganes a la lectura. S'ha de llegir.

Ale ja m'he cansat per avui...