Soc un freak?

Només perquè m’agrada evadir-me llegint coses sobre altres móns i altres temps on viatjar per l’espai a velocitats hiperlumíniques és la cosa més natural? On els fantasmes existeixen? O on un déu primordial de nom impronunciable amb ales i cap de polp viu submergit a l’oceà? O serà perquè m’agrada llegir còmics? Sí, eixos llibres que estan plens de dibuixos i que normalment no arriben a fer deu línies seguides. A lo millor és perquè col•leccione figures articulades (encara en tinc poques però doneu-me temps... muahahahahahaha... cof, cof... perdó). Serà perquè com va dir aquell gran savi: si me preguntan si he visto una pelicula y sólo la he visto una vez, digo que no la he visto. O potser serà perquè... espereu que esta definició es bona: em passe vesprades senceres al voltant d’un misteriós objecte que simbolitza la meua creença, representat per una superfície llisa sobre la que es mouen gran quantitat de xicotetes representacions de guerrers. Doncs si per alguna d’aquestes coses, o la conjunció de dos o més d’elles, algú em considera freak... pues sí, i orgullós.

FELIÇ DIA DE L'ORGULL FRIKI!!

Tengo un problema....

La Hora Chanante es alucinante

Dj Vader Strikes Back

Fa un rato se m'ha posat al winamp la marxa imperial i m'ha recordat un video que vaig vore fa temps:

Ara he descobert que el tipo és un tal Dj Keltech i que trau discos i tot...jo que creia que era un friki que s'avorria, va i resulta que només es friki i es dedica a això. I ja que estem, aci hi ha un altre Dj:

Literatura

Repassant com cada diumenge el Sitio de Ciencia-Ficción m'ha agradat especialment la Firma d'esta setmana, vos deixe amb l'últim paràgraf:

"Recuerden esto: los lugares comunes sobre autores malditos y obras imprescindibles son pasajeros: ignórenlos y serán más felices, porque están impuestos por las modas y por personas para las que el Arte es un vistoso traje que lucir en las fiestas de guardar. No pongan en su propia boca las palabras que otros escogieron, ni escondan con papel de periódico la cubierta de ese libro que les está emocionando para que nadie lo reconozca en el autobús, ni se dejen intimidar por quien aparenta saber más que ustedes. Lean, lean mucho. Lean lo que les venga en gana y lo que les haga disfrutar como cerdos en su lodazal, porque para eso nació la Literatura y miente quien diga lo contrario."

© Mario Moreno Cortina
20 de marzo de 2006

Fa uns dies que vull escriure, sense saber ben bé el que vull dir, en realitat res. Què es fa quan les paraules no t'ixen? pensar més en que no saps que dir es contraproduent, t'encega, no et deixa vore que les paraules ixen més fàcilment del que sembla, no és tan difícil com pensaves, en un moment has fet tres línies i a partir d'ací tot és molt més fàcil, només fa falta pensar en un tema per que les mans es moguen sobre el teclat, cada vegada més ràpidament cometent errors una paraula sí i l'altra també, de tant en tant pares a repassar el que has escrit, esborrar les lletres infiltrades, una j intercalada i una m en lloc d'un espai, rellegir i que no t'agrade res del que portes, deu ser la maledicció de l'escriptor, almenys a mi em passa sempre, quan lliges alguna cosa pròpia no t'agrada gens i cada vegada que la lliges t'agrada menys, ho ensenyes a algú i et diu que està bé, algun canvi per ací, jo no faria açò però en general m'agrada, i tu mentrestant penses, però si és fem... com pot agradar açò a algú? Però agrada, i a més d'un, serà que la gent no té criteri? o es que soc jo? que no diferencie el bé del mal, això deu ser, no sé el que em faig, el que a la gent li agrada a mi em produeix arcades i a l'inrevés, m'agraden coses que a la gent li semblen estranyes, inclús repulsives, i ja estic una altra vegada esborrant frases que no m'agraden, igual eren bones, potser eren les millors de tot el text, però quan un entra en el frenesí esborrador ningú es salva, comences a tallar caps i no pares, com la reina d'Alicia al país de les meravelles, era ella no? la que es passava tota l'estona tallant caps ¡Que le corten la cabeza!

Bé, ara vaig a escriure alguna cosa amb sentit, que es el que volia fer des del principi (i amb punts, per favor - demanaràn alguns). Avui he anat a la fira del llibre, cada any em sembla pitjor. La idea sembla bona a primera vista, una setmana a l'any (no sé com funciona exactament, és una hipòtesi) les llibreries del País Valencià (léase Comunidad Valenciana) que volen planten una paraeta en els jardins de vivers a València en una espècie de festa per apropar la lectura al públic, però quan arribes allí esperant trobar no se sap que, veus que totes les parades estan plenes de kens follets, codigos da vincis i tirantes los blancos intentant xuplar durets de la peli, quan portes tres llibreries vistes ja te les vas botant, parant-te un poc en aquelles que semblen diferents per a descobrir que era un miratge, que només havien canviat el dan brown pel clan del oso cavernario i los pilares de la tierra per la canción de hielo y fuego, més del mateix (crec que tinc ràbia als punts...), al final les úniques diferents eren futurama i imágenes, per qüestions òbvies i la railowsky i un parell més. Amb açò vull dir que crec que el plantejament d'aquesta fira, tot i tindre bones intencions no és del tot acertat, en la meua opinió les llibreries haurien de fer-se notar, donar personalitat pròpia a les seues parades, no sé, fer fullets de recomanacions, fer ofertes amb paquets de llibres de temàtica comú, dedicar-se a un gènere concret o inclús posar-se d'acord totes les llibreries i muntar una gran llibreria a l'aire lliure on no trobar-te cada tres passes la fortaleza digital. I per favor, premiar la literatura valenciana i en català, que fins i tot novel·les d'autors catalans eren difícils de trobar en català...

Definitivament, o no sé escriure o tinc mania als punts.