Science Fiction quadruple feature

Feia mil que no actualitzava... la gossera de l'estiu és mortal. Però ací estic de nou, i a més pensant maldats, és una cosa que ja li vaig comentar a Artur de fer i crec que ja va sent hora, que en tot l'estiu no hem fet una sessió non-stop de pelis. Ara bé, el que vull fer és una sessió de les pelis que creguem que son les millors de tota la història de la ciència ficció així que la idea és que cadascú que vullga presente una candidatura de 5 pelis i les 4 o 5 més presents a les candidatures seran les que vorem. La única condició (a banda de que siguen ciència ficció, clar) és que siguen localitzables fàcilment, que l'última volta les vam passar putes amb Shaun of the Dead.

Així que ahi va la meua candidatura:

- Blade Runner, perquè m'encanta i perquè enguany fa 25 anys de la seua estrena.

- Serenity, anava a proposar alguna Star Wars (primera trilogia of course), per allò de l'aniversari i tal, però com que estan tan vistes propose una altra space opera més recent.

- Children of men, perquè d'un llibre que em va semblar mediocre Alfonso Cuarón ha sabut traure una bona adaptació.

- Brazil, perquè és Terry Gilliam i és delirant.

- Plan 9 from outer space, sèrie Z, que más se puede pedir.

(ojito que no he proposat cap pel·lícula crema cervells -Tetsuo, Casshern...- per tal de fer la sessió per a tots els públics)

Doncs això és tot, falta també triar un dia, lo bo seria el cap de setmana que ve o l'altre, abans de començar les classes i abans de que s'acabe l'estiu.

Exili

Bueno, els resultats estan a la vista de tots, després del d'anit només em queda declarar l'exili. Des d'ací vaig a fundar la República Dispersa Independent Valenciana (açò últim estic dubtant en llevar-ho, vista la intel·ligència col·lectiva dels valencians) amb primer territori i capital provisional al Cantó Confederat Familiar Pla i Boix amb coordenades físiques aproximades 39°40'42.55"N, 0°16'20.21"O, situat en el pla polític al número 14 del carrer de la Rosa a Sagunt, 46500 (València).

Em declare president fundador no electe fins que es celebren unes eleccions democràtiques (i assenyades) i s'elegisquen unes corts constituents.

La condició de dispersa implica que el territori de la RDIV no està unificat, per la qual cosa és possible declarar cantons, prefectures, municipis, pedanies, comarques o inclús parròquies arreu del món amb un grau d'adhesió lliure a la RDIV.

La considere indepedent perquè no depén políticament dels governs (estatals, autonòmics o locals) dels territoris que l'envolten, encara que està permesa la lliure circulació de persones, animals o coses.

Es despedeix de vosaltres Esteve Boix i Pla, president fundador no electe de la República Dispersa Independent Valenciana i governant del Cantó Confederat Familiar Pla i Boix.

F de Freak

Sóc freak? La veritat és que m'ho han dit vàries voltes, fins i tot ma mare, que ja es dir. Ja vaig escriure sobre açò fa exactament un any o siga que intentaré no repetir-me. Com ja sabreu molts de vosaltres tal dia com avui de fa 30 anys es va estrenar Star Wars (després anomenada episodi IV: Una nova esperança) als Estats Units d'Amèrica, i l'any passat algú va decidir que avui es celebrara el Dia de l'Orgull Friki, la pregunta és: ¿què és ser friki?

Segons la definició estàndard el friki és aquell que té costums estranyes per a la majoria dels mortals i s'obsessiona amb elles. Potser un poc d'això si que tinc, però sobre tot, crec que per a ser friki t'ho han d'haver dit els teus amics i familia.No te gràcia, per exemple, jugar a warhammer si tots els teus amics ho fan, això et converteix en 'normal' en el teu entorn, ja no tens el punt estrany, ja no eres un freak.

Aquest any, per a celebrar el dia de l'orgull friki vaig a publicar la meua Freakoteca (té l'aspecte per defecte, a vore si este estiu li done una altra pinta...), per ara només té la biblioteca i la devedeteca, la comicteca la introduiré després dels exàmens. Així, tothom podrà vore als morosos o demanar-me coses, que la cultura està per a compartir, no?

Pues això...

FELIÇ DIA DE L'ORGULL FRIKI

Els de dretes són menys...

Però voten tots!

Ni un sol abstencionista d'esquerres, per la salut del país.

Després de la consigna, uns minuts musicals:

The internet is for porn (i 2)

Fa temps vos vaig ensenyar un clip on personatges del world of warcraft cantaven allò de grab your dick and double-click, doncs avui vos porte l'original. Es veu que és un musical de broadway que parodia als telenyecos. I ja, sense més preàmbuls:

Deus Ex Machina

La setmana passada, com la majoria sabeu, es va celebrar a Sagunt la 10ª Mostra de Curtmetratges. El que alguns no sabreu és que vaig presentar un curt.

La cosa va ser un poc accidentada, el curt en qüestió era una pràctica que fèrem per a classe i quan li la vaig ensenyar a Albert es va emocionar, i clar, com que té un peu mig ficat en l'organització me'l va colar.

Total, que estava dins, que anaven a projectar una cosa meua en una pantalla immensa, això ja soles es per a flipar, el dissabte passat, quan el ficaren me volia amagar baix de les butaques de la vergonya que em donava, tota la gent ahi mirant-lo i a més amb un so prou roïn, tot hi ha que dir-ho, però bueno, en aquell moment lo important era que ho estaven projectant. Eixa mateixa nit Rosa, la germana d'Albert, em va semi-obligar a anar a l'entrega de premis, que era el diumenge, però després de vore la qualitat de molts dels curts que es presentaven a la secció el que menys em podia imaginar era que m'anaven a donar algun premi, una menció d'honor potser, per la innovació, o per intentar plasmar una idea prou abstracta en un minut escàs, jo que sé, algo d'això. Doncs resulta que no.

En l'entrega de premis, quan arriben a la secció Amateur el primer que diu el jurat és que el primer premi es declara desert, i ja és quan em comence a posar pelusa, però després va i solta el pavo qua han decidit donar tres segons premis, i ahi es quan va i diuen que els han donat a Chino de Rogelio Sastre Rosa, a Mosca de Juan Manuel Arata i a Deus Ex Machina d'Esteve Boix i Pla, presente! Me va pujar un regomello per dins que un poc més i bote de la cadira, a més va vindre un membre del jurat a donar-me el cub, ahi amb tot el món mirant-me... Si haguera pogut escapava a córrer.

I ja només em queda donar les gràcies, primer a Albert, per recolzar-me i sobretot per colar-lo. A Rosa, també per ser la segona en la cadena d'endolls i filtrar-lo. Als Amics del Cinema per seleccionar-lo d'entre tants que es van presentar. Al jurat, evidentment, per donar-me el premi. I finalment a dos AMICS, Artur i Juanma, ja deuen saber per què ;-).

I ara uns minuts musicals, no he trobat Chino, però Mosca sí, així que vos deixe amb Deus Ex Machina i Mosca, bon profit.

(Si sou tan amables, per a Deus Ex Machina poseu els baixos dels altaveus a tope, gràcies)

300

Black Dolphin

hasta el fin!

No es dieun aixina però podria ser perfectament...

Portal de cinema

Per cert, algú em pot recomanar algun portal, bloc o una simple basede dades de cinema on diguen les estrenes (en cine i en dvd) o les pelis que s'han editat? i si diu ja on trobar-les seria la bomba.

Per a quan un Amazon.es?

Zombie's Party III

Hem sobreviscut, i no ha estat fàcil, que el menjar xinés mata, i menteix qui diga el contrari. Bé, aniré per ordre de visionat.

AVÍS DE SPOILERS.
Pot ser que diga coses importants de les pel·lícules que vaig a comentar, si no ho vols saber, no passes d'ací.

La jornada va començar amb la decisió de vore les pelis en ordre cronològic, es a dir, com les havia posades en una de les entrades anteriors (no recorde quina i no tinc ganes de mirar-ho), però les inclemències del temps ho van impedir, després vorem perque, ja que ara es el moment de parlar de...

The Night of the Living Dead
George A. Romero, 1968

Supose que en el seu temps la gent es cagaria damunt, ma mare ho feu, però la veritat es que dona prou risa, sobre tot el final. L'argument és molt simple, com el de totes, els morts recents s'alcen de les seues tombes i un grup de gent es queda tancat a una casa. Al final només el negre sobreviu per a que un grup de cowboys amb escopetes el maten, no se si per ser nigga o perque el confonen amb un zombi. La veritat és que m'ho vaig passar prou bé veient-la. Considerant l'any en que está feta mi nota: 7.

Braindead
Peter Jackson, 1992

Igual algú em crucificxa pel que vaig a dir, però esta "pel·lícula" és puta mierda. Un mono-rata del culo del mundo mossega a una viejuna i la transforma en zombi, a partir d'ahi les fastigositats van in crescendo. Per mes inri no la vam poder acabar de vore, es el que tenen les còpies baixades en divx chabacano, que a la que te descuides fallen. Personalment l'únic que salvaria de la cinta és al pare lee, un rector que immobilitza a una panda de gamberros a base de claus de karate. Mi nota: puta mierda, com he dit abans.

Ara hauriem d'haver vist 28 Days Later, però haviem d'esperar a Ferran i Blanca que la volien vore, així que vam saltar a...

Shaun of the Dead
Edgar Wright, 2004

Es tracta d'una comèdia romàntica, amb zombis, clar. Típic, xica deixa a xic i ell l'intenta recuperar, amb una plaga de morts vivents pel mig. La veritat és que és molt divertida, te unes quantes escenes que te parteixes l'ojete. Mi nota: 6.

28 Days Later
Danny Boyle, 2002

Pot ser la pel·lícula més seriosa de les que veierem, parteix (més o menys) de la mateixa base que braindead, uns putos ecologistes alliberen unes mones infestades d'un virus que transforma la gent en descerebrats menjadors de cervells. A partir d'ahi se forma un grup de supervivents que intenten això, sobreviure. Al final ho aconsegueixen amb alguna que altra baixa. La veritat és que la recordava prou pitjor, així que li posaré de nota un 7.

He estat mirant de que anirá la seqüela que s'estrenarà d'ací res i l'argument és bastant pobre, els yankis comencen a repoblar Londres, se'ls infiltra un contagiat i torna-li la trompa al xic. S'han calfat el cap més bé poc...

I fins ací la crònica del dissabte. Un altre dia més.

Zombie's Party II-bis

Al final al Chaplin tenien la peli, però clar, per a treure una peli hi ha que ser soci i te demanen un puto certificat d'empadronament... mare meua... que se creuen? el gran germà? si volen me faig una anàlisi de sang o algo per vore si tinc alguna malaltia terminal... sort que Arnau i Mari eren socis.

Total, que ja tenim totes les pelis, ara a engolir-les!

Zombie's Party II

Son les 10:30 i ja comencem a problemes, Shaun of the dead no apareix per cap lloc, està Artur fent una ronda pels videoclubs a vore si apareix, de moment m'he posat a descarregar el dvd, si no la veiem avui la voré d'ací un parell de setmanes.

Ja sé que a ningú li importa que vaja radiant el que passa però em dona igual, así soy yo, que per això tinc el bloc.

Seguiremos informando.

Zombie's Party

És una molt mala traducció del títol de la pel·lícula Shaun of the Dead (Shaun dels morts, una referència a Dawn of the Dead, la segona pel·lícula de la sèrie dels morts vivents de Geroge A. Romero), després d'aquest parèntesi tan llarg no deveu recordar de que estava parlant, així que recapitule, deia que el títol del post és la mala traducció que es va fer del títol de la pel·lícula Shaun of the Dead (i fins ací no he dit res nou), però que em ve de perles per a explicar el que tenim muntat per a demà a ma casa, una sessió non-stop de pel·lícules de zombies, l'entrada es gratis si presentes el carnet FREAK i portes un pot de col·liri. La sessió estará composta per:

• The night of the living dead de Geroge A. Romero


• Braindead de Peter Jackson


• 28 days later de Danny Boyle


• Shaun of the dead d'Edgar Wright

L'organització es reserva el dret de modificar l'ordre de projecció dels films.

(Ja contaré demà o el diumenge que tal va estar)

Hobbies

Hay una línea realmente fina entre «hobby» y «enfermedad mental».

Via Microsiervos.

Bona notícia

Via lhc.es he arribat a aquest reportatge d'El País on diuen que La Hora Chanante (chanante!) torna... a La 2! Esperem que la posen a una hora decent (decent!). I ja que renoven, que li lleven l'espai al ganyan (anteriorment conegut com el paleto) i li'l tornen a donar al payaso (payaso!). Per animar la vetllada vos deixe amb un vídeo:





(Si, he posat a posta la comic sans, per a que fota més)

Notícies curioses

1. Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
2. Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
3. Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.

Sembla que lo de les tres lleis de la robòtica ja no es tanta ciència ficció com semblava quan el professor les va inventar, els coreans estan treballant en un codi ètic per a previndre els abusos dels humans als robots i a l'inrevés, ací teniu la notícia.

"In god we trust"

Sembla ser que a la casa de la moneda dels USA tenen un ateu infiltrat, han fet una remesa de monedes d'un dollar sense el famós lema, aquestes monedes ja estan rondant per l'ebay, arribant als 530 eurazos la peça, ahi es na... Ací teniu la notícia.

I això és tot, que m'he de posar a curral i estic ací fent pavades, pròximament escriuré l'anunciat post sobre traduccions.

Fallers

Doncs sí, Arnau, sembla ser que el polen de pi provoca una estranya reacció en les glàndules suprarrenals que fa que els que posseixen el gen mig-ouet segreguen les hormones anomenades petaendorfines, que fan que un mig-ouet normal es transforme en un faller i que depenent de la influència social de cada subjecte provoquen diferents símptomes, a saber:

N1: o nivell mitjà/baix, són persones com tu i com jo, afecta més ràpidament i amb més contundència a aquells que es troben entre els 7 i els 27 anys, els primers símptomes són l'adoració a estàtues i una necessitat compulsiva de cremar i fer explotar coses. El segon, només a partir dels 15/16 anys (encara que cada vegada s'adquierix més prompte), és la necessitat d'ingerir alcohol, hi han estudis que arriben a la conclusió que aquest comportament es deu a que l'alcohol és un inhibidor de les petaendorfines, per aquesta raó arriba un moment en que la majoria dels mig-ouets paren de segregar-les i es tornen a convertir en persones normals. Hi ha també un comportament únic en el sexe femení, que es manifesta en la transformació del seu cabell, els ixen ensaimades a la zona temporal i hi han zones del cabel, que s'endurixen fins a la consistència del metall, sobre tot a la part occipital superior.

N2: nivell mitjà/alt, són del rang dels anomenats presidents de falla/falleres majors. A banda de tots els símptomes anteriors, aquests senten la necessitat de malgastar energia, la manera més extesa és la d'iluminar els carrers constantment, fins al punt que hi ha zones on sembla que mai es pon el sol. Aquests subjectes són també els principals incitadors a la crema d'objectes, els investigadors encara no tenen clara la finalitat d'aquest comportament, de les possibles explicacions n'hi ha tres que són les més acceptades, a saber: 1. perquè per a parar la producció de petaendorfines és necessàri que l'alcohol a la sang adquireixca temperatures elevades; 2. per a emetre grans quantitats de CO2 a l'atmosfera (aquesta hipòtesi pren com a recolzament la negativa dels mig-ouets a canviar els materials de les seues fogueres per altres de menys contaminants); i 3. pel simple plaer de cremar.

N3: nivell alt, hi ha molt poques persones que tinguen la inlfuència social suficient per a arribar a aquest nivell, es tracta dels alcaldes/presidents. Manifesten uns símptomes similars als pròpis del rang N2 (no els del rang N1), encara que degut a l'augment de recursos que poden controlar els efectes d'eixos símptomes es veuen exponencialment augmentats. A més desenvolupen un grau d'inconsciència social suficientment elevat com per a preocupar els científics que els investiguen, un exemple d'açò el podem trobar en el subjecte anomenat Rita Barberà, que recentment incitava els menors de 12 anys a fer ús dels explosius anomenats petards obviant el risc que comporten.

Estimat Arnau, espere haver contestat la teua pregunta, només em queda dir que no tens per que preocupar-te, ni tu ni jo som posseïdors el gen mig-ouet, no tindries per que mostrar cap dels símptomes descrits. Hi haurà vegades que creuràs que seria millor convertir-te en mig-ouet a sofrir-los en silènci, res més allunyat de la realitat, hi han estudis que demostren que aquest comportament minva any rere any les capacitats intel·lectuals dels mig-ouets.

Com últim apunt haig de fer notar que hi ha persones (poques però existeixen) que tot i desenvolupar el síndrome del faller posseeixen una actitud crítica vers el comportament del faller paradigmàtic, i com a exemple els autors d'aques bloc: el Bloc Faller.

PRÒXIMA ENTREGA: TRADUCCIONS

Proposta

Hola a tots, fa temps que no escric res de profit, però es que no se m'ocorre res. Podriem fer una cosa, deixeu als comentaris algun tema del que vullgueu que escriga i ho intentaré fer, a vore que tal ix la cosa, vos pareix?

Scarlet Witch

Peluses II

Pues ja tinc el dibuixet, i de passada vos ensenye també la dedicatòria que em va fer al saló de còmic de l'any 2003, si no es va equivocar en la data... que todo puede ser.

Peluses

Hola amics, feia temps ja, eh? Estic acabant exàmens, tinc un demà i prou, la veritat és que no me puc queixar d'exàmens, al més díficil he tret un 6'5...

Però no era això el que volia comunicar, resulta que aquest matí fent el repàs a la blocosfera m'he enterat que JAB s'ha posat a regalar el originals dels dibuixos que publica al bloc del niño gilipollas que quería volar, la cosa és fàcil, s'ha de ser el primer en comentar l'article seguint unes Normes Mínimes de Comportament. Em senc feliç de comunicar que he estat el guanyador del dibuix Pelusas, del post d'avui, un dibuix original i dedicat per l'autor, que està preparant una segona entrega del magnífic còmic, que espere que ixca al mercat promte, és més, espere que ixca abans del Saló del Còmic, així si vaig (i ho intentaré, que va Bilal) me'l podrà signar també, i completaré la col·lecció de gilipollaes, encara que el correu que m'acaba d'enviar confirma les meues sospites, sembla que està prou a mitjes i que la falta de temps impedeix anar tan ràpid com desitjariem. De totes maneres, l'esperem impacients.

I per despedir-me, aprofite per a saludar al meu tete, que s'ha pujat al carro de la blocosfera, ànims i a seguir escrivint!