Actualització de necessitat

Necessitava escriure alguna cosa, mes que siga per queixar-me de que he començat les classes... que menuda merda... odie les classes de vesprada, a l'hora de la migdiada, com se li pot ocòrrer a algú que es pot atendre a eixes hores? I nosaltres encara podem dormir, però no em vull ni imaginar el que és donar una classe a eixes hores. No sé que més podria contar, estic massa asquejat. Per a reomplir vos deixe amb un 'conte' que vaig escriure fa temps per a una revista que sembla que ha mort abans de nàixer, i qui crega el contrari que alce la mà:

De sobte els músculs van començar a inflar-se-li, primer poc a poc, li havien dit que els esteroides feien efecte ràpid, però açò era passar-se. Va intentar córrer cap al bany per mirar-se a l’espill, però a mitjan corredor ja no podia moure les cames, eren massa grosses, en eixe moment va començar a sentir el dolor, la pell se li tibava i per dins els ossos estaven cada vegada més empresonats, fins que va sentir com se li trencaven, tots els ossos del seu cos s’estaven convertint en pols. Primer van cedir les costelles i el crani clavant-se-li als pulmons, al cor i al cervell, en eixe moment va començar a morir, els ulls se li n’eixien de les conques i la llengua se li va inflar tant que totes les dents li van saltar de la boca. Per fi la pell va cedir i es va badar deixant eixir una massa sagnant del que havia sigut múscul, havia canviat de color, de la pressió les venes s’havien obstruït i el teixit muscular s’estava tornant negre. Era com un géiser, per allà on s’obria la pell eixia un cúmul de teixit muscular disparat, inflant-se cada vegada més ràpidament, el corredor estava ja ple de la massa negra que havia estat una persona, quan de sobte aquesta va començar a assecar-se fins que no va quedar res més que pols.