11.2.09

Facebook

Abstract.
Tots sabeu el que es el facebook, no em vaig a esplaiar amb explicacions. El 18 de gener em vaig obrir un compte impulsat per un interés purament científic, volia comprovar de primera mà perquè la gent està enganxada a aquest servei i verificar si la meua hipòtesi sobre la seua (in)utilitat era vertadera o falsa.

Hipòtesi.
Partim de la hipòtesi de que Facebook és un servei inútil, que simplement crea la necessitat d’afegir a una “llista d’amics” a tots aquells que s’han creuat en algun moment a la nostra vida per a donar-nos la falsa impressió de que som estimats o que el món està ple d’amics nostres. A més, amb la creació de grups i l’enviament d’abraçades, cubates, gatets i demés parafernàlia s’assegura la procrastinació dels seus usuaris.

En resum, Facebook és un servei inútil per a perdre el temps.

Primeres impressions.
El disseny és net, això se li ha de concedir, al principi he anat un poc perdut per trobar coses, però té una interfície bastant intuïtiva. A més sembla que no es poden crear aberracions ala MySpace (maleït siga mil i una voltes).

Al poc de furgar he trobat el que creia que seria una funcionalitat útil, la importació d’altres serveis web. El primer fiasco me l’he endut en no poder (o saber) importar des de Bloglines, el meu lector de feeds. L’altre me l’he endut en vore la inutilitat de l’aplicació, he importat diversos perfils (last.fm, del.icio.us i youtube) per comprovar la reacció del meu perfil públic, ha estat nul•la, no ha canviat res, ni he pogut accedir a la meua llista de cançons favorites, ni als links, ni als vídeos. És a dir, a primera vista és INÚTIL.

Fent amics.
Com ja he dit, la funció bàsica de Facebook és crear una llista d’amics i coneguts per a compartir amb ells tot allò que penges al teu propi perfil i veure el seu. Doncs bé, en el meu experiment he començat per agregar tres amics a la meua llista, una companya de classe i dos amics de la infància. El resultat ha estat variat depenent de la persona:

Cas 1, subjecte X, companya de classe
El subjecte X s’ha mostrat receptiu a l’experiment i m’ha acceptat la invitació. He pogut investigar el seu perfil i descobrir que té 112 persones agregades com amics, entre les quals he pogut identificar companys de classe amb els quals no parla. He pogut vore també algunes de les 93 fotografies que te penjades. I per finalitzar li he deixat un missatge al seu perfil.

Cas 2, subjecte Y, amic de la infància 1
El subjecte Y s’ha mostrat hostil al meu intent d’amistat, argumentant que només m’acceptaria la invitació quan creara un compte ‘real’ i definitu. Així i tot li he enviat un missatge privat i l’ha contestat.

Cas 3, subjecte Z, amic de la infància 2
El subjecte Z s’ha mostrat receptiu a l’experiment, al seu perfil he pogut descobrir jocs, he intentat desafiar-lo però no he obtingut resposta. Igual que amb el subjecte X, li he deixat un missatge al perfil.

Ni el subjecte X ni el subjecte Z han contestat als missatges deixats al seu perfil.

Jocs.
Com he exposat a l’apartat anterior he descobert unes aplicacions amb intencions lúdiques, entre elles una emulació del joc de bitlles o aplicacions d’agudesa mental, de coneixements geogràfics o l’excel•lent Zuma, el sol objectiu d’aquestes aplicacions és la procrastinació, que pot ser seria adequada com a forma d’evasió si tot el servei no girés entorn a la procrastinació dels seus usuaris.

Grups.

En el meu afany investigador m’he proposat provar totes les funcionalitats que oferira Facebook i siguera capaç de trobar, per aquesta raó m’he unit a un grup, Fans de Firefly. Els grups semblen tenir la unica funció de que els usuaris es senten part d’una comunitat i es senten recolzats per aquestes comunitats. El propòsit real d’aquestes comunitats és el d’ampliar el radi d’acció de la impressió que els usuaris cerquen de ser estimats.

Conclusions.
Crec que queda suficientment demostrada la hipòtesi formulada. Pot ser les meues conclusions estiguen condicionades per una predisposició a voler demostrar la meua teoria, per aquesta raó m’agradaria obrir un debat amb qualsevol que vullga refutar-me.

10 comentaris:

A. J. ha dit...

No només coincidisc (o coincideixu) plenament amb la hipòtesi plantejada, sino que m'agradaria afegir una trista realitat social, el Facebook, com altres vicis de la humanitat en general i dels blancs en particular, a més de inútil s'està convertint en un requisit per a ésser socialment acceptat.
Tot i la meua aversió a seguir al ramat supose que serà necessari per a la nostra correcta interacció amb la raça humana i els individus que ens envolten la adquisició d'un perfil virtual a aquest infame sistema.
Com a senzill acte de protesta, propose, aplegat el moment de caure en tal vilessa (del llatí "bajeza"), que el nostre perfil no incloga dades reals, sino fantasioses i falsàries, a ser possible referents a personatges dels Fruitis, i que tot allò que allí aparegui referent a les nostres persones s'allunyi el més possible de la realitat, incloent tota sèrie de delictes i perversions ocultes (excepte les vertaderes).
PD: Així, a més, confondre'm als judeomasons suïssohispanocatalans neoconservadors que volen dominar el món controlant-nos amb les nostres dades de les xarxes socials. Rebel·lió!!
A.J.

Anònim ha dit...

jajajaa
esteve!!! encara que tinc facebook i cent amics...estic d'acord amb tu...

Arnau Boix i Pla ha dit...

Felicitats per la tasca de periodista de "Callejeros" que t'has currat. Em pareix que infiltrar-se a la xarxa de Facebookistes és imprescidible per a comentar amb credibilitat la Gran Parida què és.
Per a l'acte què proposa l'A.J., són molt loables les intencions "re-vo-lusio-narias" que diria algun comandante, però ja et dic que està lluny d'ocòrrer... Podem disfressar-nos de comptes falsos, però estarem tranquilitzant-nos a nosaltres mateixa per una banda apuntant-nos a la borregada, i per altra anant de guai amb el rotllo "soy tan malo que no pongo mis datos verdaderos en el Facebook".

A qui no agrade o no estiga d'acord que NO S'APUNTE!

Guillem ha dit...

A veure, pseudo-periodista.
El Facebook té una funció molt senzilla, que és la de mantenir en contacte a diverses persones que han accedit de manera lliure al seu servei. No vuigues veure més enllà.Totes les demés xorradetes que té són additius que fan que la gent estiga tot el dia conectada, que per altra banda és el que volen tots els creadors de qualsevol web. Conseguir el major número de visites, d'això és tracta.
Partint d'aquesta base, jo ho veig tot més senzill:
A- Et fas un compte, i et fiques en contacte, per exemple, amb un amic que està d'Erasmus, un familiar al que no veus, o un amic al que tens ganes de molestar (com el messenger)
B- No t'el fas (per qué ja tens messenger. És el messenger una altra tonteria? Potser també.).
Si ens desviem d'aquesta funciò principal i ens fiquem a analitzar qualsevol xorradeta que ofereix el Facebook, ens desviariem de l'anàlisi correcte del producte i de la seva verdadera utilitat.

Entrar a debatir sobre disseny i demés històries ho veig absolutament innecessàri. Accés a Facebook té la majoria de la població, accés a una cultura del disseny, no. Per tant, per a que fer un disseny de pàgina atractiu, si amb un de "correcte" la gent va corrent a fer-se un compte? Cal que l'etiqueta d'un iogurt estiga pintada per Botticelli per a que el comprem? Doncs tampoc.

El problema, senyor meu, no és el Facebook, sino com l'utilitzem (si l'utilitzem): l'actitud que prenem davant el producte, el que escollim o rebutjem. Com la televisió i demés invents innecessàris, tot depén d'un mateix, no del producte en qüestió.
Però tu, com a bon reaccionari d'esquerres que eres, has fet aquest experiment per a reafirmar-te en els teus prejudicis, no per fer un anàlisi ampli i amb la perspectiva necessària per poder entendre el seu èxit, que és el que necessita un fenomen tan ampli com és el de les xarxes socials, en general, i del Facebook, en particular.

Jo, personalment, rebutje tant l'actitud dels qui és neguen a fer-se un compte proclamant la seva superioritat moral i intel.lectual, com el borreguisme de l'usuari compulsiu.

Dit això, em pareix perfecte que cadascú escollisca fer-se, o no, un compte.
I ara, m'en vaig a sopar, que tinc fam.

Guillem ha dit...

Per cert, perdó per les faltes ortogràfiques que acabe de veure...

Esteboix ha dit...

Per fi algú que em contradiu!

A vore, anem per parts, aquestes funcions que enumeres les pots aconseguir perfectament amb un altre servei, un clàssic, es diu e-mail, el que fa el facebook segons el meu parer és donar-te la impressió que estàs més en contacte gràcies a la llista d’amics, a que pots veure el perfil d’altra gent i demés. Però realment no et posa més en contacte amb els teus “amics”.

En quant a la comparació amb el messenger no em sembla oportuna del tot, és cert que el Facebook té un servei de missatgeria instantània (mi), però està integrat al navegador. He tingut experiències amb aquest tipus de mi amb gmail, i em sembla que una aplicació externa és molt superior en quant a que molesta menys, m’explique, per a utilitzar la mi del facebook o el gtalk integrat a gmail sempre has de mantindre una finestra del navegador oberta, amb el consegüent ús de l’espai a la barra d’inici (parle des de la perspectiva del windows i no me vingues ara amb elitismes mac, per favor) amb l’aplicació externa, digues-li windows live messenger, pidgin o trillian, tens l’opció d’enviar-lo a la barra de tasques (ahi al costat de l’hora), cosa que jo almenys valore molt. I sense absorbir espai t’avisa de qui es connecta i qui et parla, etc. No parle amb coneixement de causa perquè no he provat el mi de facebook específicament, però ja te dic que a priori les aplicacions externes em semblen superiors, almenys fins que s’impose la cultura de fer-ho tot a través del navegador.

El tema del disseny va ser soles un apunt per dir que em pareixia correcte, no es una meravella però tampoc és una aberració, una cosa que deia positiva i també me la contradius, lo teu es donar per sac per vici, no?

Un altre dels problemes del facebook, en el qual no he entrat en l’article per manca d’un coneixement profund, és la gestió dels drets de les aportacions dels usuaris. Segons tinc entés quan penges qualsevol cosa els estàs cedint tots els drets per a utilitzar, copiar, publicar etc. allò que penges. No sé com estarà la cosa a altres serveis (flickr, youtube i demés) però m’ha cridat bastant l’atenció. A més fa uns dies va haver polèmica per uns canvis en les condicions de servei de facebook, es veu que fins i tot després d’haver esborrat el teu compte mantenen els drets sobre les teues dades. Ja dic que no tinc coneixements suficients per a interpretar-ho o si els demés serveis fan coses semblants, però no deixa de ser “curiós”. Vos deixe a continuació uns links:
http://www.blogoff.es/2009/02/16/facebook-se-queda-con-tus-datos-aun-si-das-de-baja-la-cuenta/
http://www.materiaoscura.com/paginas-web/2009/02/facebook-se-queda-con-tus-contenidos-tambien-los-privados/
http://www.materiaoscura.com/opinion/2009/02/facebook-se-explica/

I per últim no em negue a obrir-me un compte de facebook per superioritat moral o intel•lectual (ja la tinc sense necessitat de reafirmar-la d’eixa manera tan burda), si no, com he dit, perquè no li trobe la utilitat real.

Lo de les faltes és imperdonable.

Guillem ha dit...

A veure...
Les "funcions que enumere", les podem trobar, efectivament, a un clàssic com és el correu electrònic. Però el cas és que Facebook, i pense que aquest és un factor clau del seu èxit, ha recopilat diverses funcions (penjar fotos, escriure missatges, jocs, un intent de xat, etc...) en un sol paquet, i això (encara que no estiguen prou perfeccionats), no m'ho negaràs, és un fet prou atractiu per a la gran massa internauta. Un encert, com ho demostren els resultats. Que tú preferisques l'e-mail per tenir contacte amb una persona, i jo preferisca el Flickr per a penjar fotos, és un altra.

Per una altra banda, he entés perfectament el que deies sobre el disseny, Però lo meu, bé ho saps, és donar per sac sempre que puga, i volia assegurar-me que no anaves per eixe camí.

Respecte al messenger. són productes distints, però amb un factor en comú, que també el té el correu electrònic. I si ficar-se en contacte amb diverses persones via e-mail, o via messenger, amb les seves (grans) diferències, ha funcionat, és prou comprensible que funcione també per una tercera via: les xarxes socials. També hi han usuaris satisfets amb el correu electrònic que no troben una utilitat real al messenger. Així que, ni molt menys el compare amb el messenger ni amb un xat, pero supose quetrobaràs també aquest factor que tenen en comú. Per una altra banda, ningú està defenent que el Facebook et fique "més" en contacte que l'e-mail.

Sobre el tema dels drets, ahi no entre, ja que tot el relacionat amb internet i identitats personals em causa prou rebuig. Solament el fet que busques el teu nom al google i et trobe en mig segón és per a mi motiu suficient com per a evitar el ficar les meves dades reals en tots els llocs evitables. De qualsevol manera, em sembla que has d'estar un poc sonat per ficar el teu telèfon, adreça i demés dades personals, així com contar les teves intimitats, a qualsevol pàgina.

I per a finalitzar, et diré que no trobe una utilitat real a molts dels vicis que tinc, però el cas és que no sóc tan eminentment pràctic com per a dedicar-me solament a activitats transcendentals. És més, si no dedicarem un poc de temps a coses sense una utilitat real, això seria un avorriment absolut, i tu deixaries de comprar-te eixos còmics tan extranys.

Albert ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Albert ha dit...

Molt bé Esteban. Ara podries ficar-te a analitzar el bwin. Es molt senzill, jo t'envie una invitació al correu i tu t'apuntes ficant 10€ (aquests 10€ continuen sent teus per a fer apostes i quan arrives a 30€ guanyats fent apostes pots traurels), a més ells et regalen 20€ per a fer apostes. El programa del bwin també te xats, i d'altres mariconaetes per a interpretar. Vinga jo t'envie la invitació i ja veig si t'has ficat o no.
un abraç. carai amb "Princess"

Esteboix ha dit...

No vaig a apostar pasta per internet, i això és un fet. He estat provant el caradepoker, que te una zona de partides gratuites, però d'ahi no vaig a passar.