estebloc

They call it Madness, I call it gladness

Pues ahir Arnau i jo anàrem al fib, bueno, fib el que se diu fib, poc. Vàrem anar a Madness. Tot el dia patint per si tindria entrades, cride a joan que me diu que ja ha encolomat la seua, jo ja li havia donat pasta a guillem per a que em pillara una, però necessitava dos, aixina que, a les 4, quan me desperta de la migdiada per a dir-me que ja tenien una, li fique veu de peneta per a vore si tenien prou pasta per a l'altra, total que funciona i me pillen les dos. Stage 1 complete.

Arribar a Benicàssim és fàcil, però trobar el recinte del fib i encerar la porta no ho és tant... La primera intenció era aparcar en el fiber pàrking, que estava al costat de la porta, però vam començar a vore cua i més cua en la direcció que voliem anar i vam ser més ràpids que la nostra pròpia ombra. Trobar lloc, aparcar, carregar d'aigua i traure la brúixola, objectiu: seguir la massa. A partir d'ací seguirem primer a la línia de cotxes i després a la ravera de gent fins que arribarem a una gasolinera que aprofitarem per posar-nos un poc a l'ombra i cridar al contacte: Guillem. Ara farem una parada per a una classe d'orientació. Mapa:

Cridem a Guillem, lo típic (conversa simulada):
- on esteu?
- en una gasolinera (1)
- gasolinera?
- al costat dels karts (2)
- uf...encara vos queda un pateo...
Total, que seguint la nostra tàctica, seguim les masses, el que ens porta (per un camí de merda) a l'entrada del fib (3). Allí estaven esperant-nos Guillem i Eva, i oh! sorpresa! haviem d'anar a acreditar-nos! i clar, no era allí, aixina que seguint les indicacions dels rastrejadors del grup, que ja havien reconegut el terreny (en teoria) tornem a desfer el camí que haviem fet, fins que no sé per quina raó ens clavem pel pàrking (4), que era de terra (amb pedres, per suposat) i per fi arribem a l'acreditació (5). Stage 2 complete, però Guille, aprén a orientar-te i a buscar punts de referència, mamó.

Bé, ja estem en l'acreditació, allí se suposa que te donen la polsera i tota la pesca, però no se que collons passava amb els ordinadors que no ens podien fer la moguda per a passar per la zona de guais, i se feien les 2030 i encara no sabiem res... i Madness començaven a les 2100. Al final el tipet que estava allí se caga i ens fa passes de premsa... d'Alemanya!
Ja estem dins. Stage 3 complete.

Allí dins no estava mal, hi havia una tarimeta per a la gent que fem metre i mig, i es que quan vas a un concert en cadira de rodes, o et poses en primera fila amb molt de risc, com vaig fer als 'Ramones' o no t'enteres de res, com em passa la majoria de les vegades. Que val, estava un poc lluny, però és un avenç, ja podrien aprendre moltes sales...

M'he cansat d'escriure, el resultat és que Madness tocaren a Benicàssim i jo estava allí:








Pròxima missió a Marbella!